Lourdes Roca: “Les persones víctimes del TFES experimenten una situació i desprotecció de vulnerabilitat extrema. Estan sotmeses a experiències traumàtiques a causa de la comercialització i explotació sexual, la qual cosa impacta profundament en les seves vides.”

Palma, 19 de setembre de 2023: La tinent de batle de Serveis Socials, Lourdes Roca, i la sociòloga Lourdes de La Cruz han presentat avui l’informe TFES d’identificació de casos de tràfic amb finalitats d’explotació sexual a Palma, aprofitant que dissabte, 23 de setembre, és el Dia Internacional del Tràfic de Persones.

En aquesta quarta edició de l’informe, que va començar el 2019, es desprèn que el 22% de les dones amb les quals es va treballar des de l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Palma el 2022 eren víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual. D’aquest percentatge, un 17% estaven identificades, un 32% detectades i un 52% presentava indicis, és a dir, es posaven de manifest elements que indicaven que ho eren, però no hi havia denúncia ni verbalització expressa. Respecte a l’any anterior s’ha passat del 12% d’identificades al 17%, i del 23% de detectades al 32% actual.

Així doncs, hi ha una millora pel que fa al nivell d’identificació i creixen els casos que es detecten i als quals s’interposa denúncia. Roca ha destacat en la seva intervenció que “les persones víctimes del TFES experimenten una situació i desprotecció de vulnerabilitat extrema. Estan sotmeses a experiències traumàtiques a causa de la comercialització i explotació sexual, la qual cosa impacta profundament en les seves vides.”

Entorns i perfil demogràfic

Els entorns d’explotació en els quals es troben aquestes dones són un 52% a pisos o cases, un 32% al carrer, un 11% en serveis amb desplaçament i un 5% a clubs. La tendència és situar-se en contextos tancats i deslocalitzats, espais invisibilitzats més difícils de detectar i amb major mobilitat. La majoria disposa de xarxa de suport i els seus principals vincles els estableixen amb amistats o companys i companyes en els entorns de prostitució.

El 98% de les dones traficades són de nacionalitat extracomunitària. Provenen, fonamentalment, de quatre països: Colòmbia, Nigèria, Xina i Brasil. La nacionalitat tampoc no varia respecte de l’any anterior, d’un any a l’altre el que podem observar és que encapçala la llista un o altre, però es mantenen els quatre països. L’edat mitjana és de 34,6 anys, principalment tenen estudis secundaris o primaris, tot i que la majoria no els té homologats, la qual cosa repercuteix en les possibilitats i sortides laborals.

Pel que fa a responsabilitats familiars, la meitat de les dones traficades tenen persones que en depenen. El 63% té almenys una persona a càrrec. Aquesta xifra també ha augmentat respecte a l’any anterior, que es situava en un 51%. 6 de cada 10 dones traficades es troben en situació irregular i el 16% no disposa de targeta sanitària.

Residència i coexistència d’espais

Principalment, les dones traficades viuen en una habitació llogada (45%) o en un habitatge llogat compartint espai amb altres persones (15%). El 27% viu a la casa prostíbul, és a dir, que no disposa d’espais diferenciats de desconnexió, intimitat i privacitat, la qual cosa afavoreix la vulnerabilitat del col·lectiu. I el 6% es troba sense domicili fix. Això significa que es van traslladant d’un lloc a un altre segons les necessitats de la xarxa.

La gran majoria no es dedicaven a la prostitució ni eren traficades al seu país d’origen. La seva realitat comença, per tant, en els processos migratoris.

Conclusions

• S’evidencia un augment en la proporció de casos de TFES que es comptabilitzen. Millora el nivell d’identificació i creixen els casos que es detecten i els que interposen una denúncia.

• El TFES mostra una tendència a situar-se en contexts tancats i deslocalitzats. Més de la meitat de les víctimes està explotada a pisos o cases, espais invisibilitzats més difícils de detectar i amb major mobilitat.

• Del perfil sociodemogràfic podem destacar que és una problemàtica feminitzada i que afecta persones estrangeres d’entre 25 i 44 anys. Les víctimes fonamentalment provenen de Colòmbia, Nigèria, Xina i Brasil.

• Presenten un nivell educatiu més baix que el conjunt de persones en prostitució. I tot i que la majoria té estudis primaris o secundaris no els té homologats, la qual cosa repercuteix en les possibilitats i sortides laborals.

• Pràcticament 6 de cada 10 víctimes es troba en una situació administrativa irregular. Les proporcions més elevades les trobam principalment entre les llatinoamericanes i africanes, i entre aquelles que estan explotades en un habitatge particular.

• Generalment comparteixen espai residencial amb altres persones i viuen en una habitació llogada o en una casa prostíbul. 6 de cada 10 viuen al mateix lloc on són explotades, la qual cosa evidencia la manca de privadesa i major vulnerabilitat del col·lectiu.

• Majoritàriament disposen de xarxa de suport i els principals vincles els estableixen amb amistats, persones conegudes o companyes de prostitució. El 63% té responsabilitats familiars, la meitat més d’una persona a càrrec. Aquesta dependència condiciona i subjuga els processos de denúncia.